|
|
 El 76% de les pimes catalanes no vol sentir parlar ni de fusió ni de venda
L’empresari català, en termes generals, prefereix enfonsar-se amb el vaixell abans que convertir-se en el segon de bord. Així ho mostra una enquesta de camp que ha fet la consultora GD&A Business Brokers, amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que revela que el 76% dels empresaris catalans no està gens interessat en l’entrada d’un nou accionista a la seva companyia o ho veu molt poc probable.
L’enquesta, feta durant el primer trimestre del 2009 sobre una mostra de 450 pimes catalanes, de les quals s’han exclòs les empreses immobiliàries, referma que ni en període de crisi afluixa el tarannà individualista de l’empresari català.
Francisco Wendt, codirector de l’estudi, explica que resulta sorprenent que encara hi hagi un percentatge tan elevat d’empreses a les quals no interessin les operacions de compravenda o fusió per adquirir massa crítica. «En processos de crisi, el més normal és que les empreses facin servir les fusions o adquisicions, perquè s’entén que és una de les vies per sobreviure», hi afegeix Wendt. Però, a més a més, la redimensió de l’empresa pren més urgència en moments de dificultats d’accés al crèdit financer com l’actual.
Tanmateix, a Catalunya, aquesta estratègia és majoritàriament rebutjada. Wendt ho atribueix directament a una qüestió d’actitud de l’empresari català. «Cedir quotes de poder costa molt a la classe empresarial catalana i a ningú no se li escapa que, després de processos de fusió o adquisició, sempre s’han de fer concessions.»
Per a l’autor de l’estudi, aquesta actitud es converteix en una debilitat per a l’empresa catalana. Per tant, una mida insuficient, unida a una estructura financera feble, converteix la companyia en una presa fàcil de la crisi.
A més a més de la conjuntura, les companyies que han d’afrontar el dilema (redimensionar-se o estancar-se) pertanyen majoritàriament a sectors madurs, que només tenen aquesta sortida per continuar creixent.
L’estudi matisa, però, que hi ha una nova generació d’empresaris més joves, més formats en gestió empresarial global, amb una major predisposició a compartir quotes de poder.
Així mateix, l’enquesta treu a la llum una conclusió sobre la satisfacció dels pocs que opten per les operacions corporatives. «El 100% de les empreses que els darrers anys han passat per un procés de fusió o adquisició se senten satisfetes o molt satisfetes per l’operació, perquè entenen que han cobert les seves expectatives», es pot llegir en l’enquesta.
La consultora coautora de l’estudi, que té una xarxa d’oficines repartides per tot l’Estat espanyol, explica que aquesta actitud està molt més estesa a Catalunya que a la resta de l’Estat. «Al País Basc o a Madrid és on hi ha menys recel a les operacions empresarials, i el País Valencià se situaria enmig de les dues posicions», considera Fernando Wendt. La destacada iniciativa emprenedora catalana, que fa que sigui el territori amb un major nombre d’empreses de tot l’Estat, té un altra cara de la moneda i és que aquest sacrifici que ha destinat l’emprenedor a engegar l’empresa, després el limita per cedir les quotes de poder. Per tant, aquesta actitud condemna l’empresa catalana a una dimensió reduïda.
De fet, un estudi que va fer el Col·legi d’Economistes de Catalunya el mes de febrer mostrava que a Catalunya existeixen 33.599 empreses, que facturen més d’un milió d’euros, cosa que converteix el país en líder empresarial per sobre d’altres països de dimensió similar, com Bèlgica (16.978 empreses), Dinamarca (5.588), Finlàndia (9.172), Noruega (13.192) i Suècia (16.764).
No obstant això, només el 12% d’aquestes empreses catalanes factura més de deu milions d’euros (les de més de cinquanta milions només són el 2%). A Dinamarca, el 57% de les empreses factura més de deu milions (i les de més de cinquanta milions representen el 28%).
El degà del Col·legi, Joan B. Casas, afirmava que aquesta atomització de les empreses catalanes limita la seva capacitat per emprendre millores en la competitivitat, un aspecte clau davant la globalització i la crisi econòmica, que s’ha traslladat ja a l’economia productiva.
Fernando Wendt fa una crida a la reflexió a l’empresa catalana sobre aquest llast cultural individualista, que contrasta amb la tradició associativa de la societat civil catalana, i fa un toc d’atenció a l’Administració. «Encara hi ha massa traves administratives, formalitats i exigències que desincentiven les fusions entre empreses. Les administracions públiques hi tenen també una part de responsabilitat», sentencia Wendt.
Ara com ara, el procés de fusió entre empreses té una durada mitjana de dotze mesos.
Endeutats per sobre dels actius. L’any 2007, un 60,3% de les empreses catalanes que facturen fins a trenta milions presentava un endeutament superior al 60% del seu actiu. Aquesta situació afectava 19.121 empreses catalanes sobre un total de 31.711 (excloent les immobiliàries), segons mostra la segona part de l’estudi que han fet la Universitat Politècnica de Catalunya i la consultora GD&A Business Brokers.
L’estudi explica que un 39,4% de les empreses té una capitalització igual o superior al 25% dels seus actius, la qual cosa fa que aquest grau d’infracapitalització resulti una amenaça determinant per a les empreses en circumstàncies com les actuals.
Anna Pinter
|
|
13:54