|
|
 Les empreses acceleren la sortida a fora per esquivar la crisi
L’empresa internacionalitzada està resistint millor la crisi. A algunes d’aquestes, el creixement que han registrat amb les vendes a l’exterior els ha servit per compensar la davallada del mercat local. Aquest fet els ha animat a accelerar els seus plans de sortida a l’estranger.
De fet, els organismes dedicats a incentivar la internacionalització a l’empresa han apreciat els darrers mesos un major interès i participació en les activitats que promouen el salt a mercats exteriors.
El director de l’Àrea d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Maria Cervera, explica d’una manera il·lustrativa que en la darrera presentació del Pla d’acció internacional hi van participar 500 empresaris, 200 més que l’any l’anterior. Aquest increment de participació del voltant del 40% s’ha repetit en totes les iniciatives d’internacionalització que han organitzat. Per aquesta institució anualment hi passen entre 5.000 i 6.000 empreses exportadores, cosa que la converteix en un bon termòmetre de la realitat empresarial catalana. «Les empreses estan demanant més presència en mercats externs», assegura Cervera.
La Cambra de Tarragona ha experimentat el mateix interès creixent de les empreses de la demarcació que els seus companys de Barcelona. En la darrera missió que han fet a l’Àfrica amb una vintena de firmes de diferents sectors han registrat xifres rècord de contactes comercials i projectes tancats. «Hi havia més interessades a venir, però per problemes de finançament no ho van fer. Hem constatat que les empreses tenen moltes ganes de diversificar mercats», diu Roberto Barros, responsable del Departament de Comerç Exterior de la cambra tarragonina, que confirma que, des del tercer trimestre de l’any passat, l’assistència a missions comercials té molta més demanda que anys enrere.
Així mateix, des d’Acc1ó, com explica el director del centre d’internacionalització, Diego Guri, el 2008 han assolit unes xifres rècord en les demandes de les empreses catalanes per participar en els programes d’iniciació a l’exportació. En la darrera edició del NEXPIPE, més de 250 empreses catalanes es var llançar a l’exportació, cent s’hi van afegir el 2007 i 150, el 2008. Guri explica que a partir del mes de setembre «vam apreciar que moltes empreses, que mesos abans no s’havien plantejat la seva internacionalització, orientaven de sobte la seva estratègia de creixement cap als mercats exteriors». Quant a la implantació en els mercats externs, Guri explica que van augmentar un 50% les propostes de viabilitat.
La presència en altres mercats no és, tanmateix, cap recepta màgica, i encara menys una vegada aposentats en plena crisi, però, com sentencia Cervera, sí que es converteix en una via necessària per tirar endavant ara i també en moments de bonança.
Així mateix, els experts coincideixen que, en la conjuntura actual, es tracta d’una eina de la qual s’estan beneficiant les empreses que ja havien posat al foc els seus plans d’internacionalització i no les que comencen de zero. Així ho matisa, el responsable del Departament Internacional de Pimec, Joaquim Ferrer, que assegura que, si tenim en compte que la sortida a l’exterior és un procés a mitjà termini i els resultats no s’obtenen d’una manera immediata, els ques'inicien ara ho tenen més complicat, «i els que sí que ho havien fet han premut l’accelerador», hi afegeix Ferrer.
El fet que aquesta crisi tingui una dimensió mundial no deixa exempta de risc tampoc l’empresa amb pes a l’exterior. Així que no solament s’ha d’haver venut a fora, sinó que també s’ha d’haver fet una diversificació de mercats.
Països com la Xina, l’Índia o el Brasil encara tenen un marge d’acció molt per sobre d’Europa i Estats Units. Cervera ho compara amb una màquina del temps. «Segurament, aquests tres països, i altres com Aràbia Saudita, trigaran entre vuit i nou mesos a paralitzar-se, i aquest període s’ha d’aprofitar per ampliar l’externalització i buscar nous socis comercials», diu.
Cada sector està tenint la seva travessia particular. Així, per exemple, la construcció és el que més malparat n’ha sortit, no solament perquè s’ha aturat de sobte l’activitat sinó perquè, a més, és el que tenia un volum de negoci a l’estranger més baix.
Així mateix, Joan Tristany, director general de l’Associació d’Empreses Exportadores de Béns d’Equipament (Amec), explica que els productors de producte d’inversió, tot i que tenen un índex d’internacionalització molt elevat, topen amb la mare de tots els problemes, que és la manca de finançament. «Tenim molts associats que tenen projectes, però paralitzats als calaixos dels clients a l’espera que es recuperi la confiança», diu.
De fet, aquest alentiment és el que Pere Puig, professor d’ESADE i soci director acadèmic de l’Observatori de l’Empresa Multinacional Espanyola (OME), entén com l’altra cara d’aquest fenomen. Hi ha empreses que han aparcat els plans de creixement a l’exterior a l’espera que passi el terratrèmol econòmic. «Els problemes de liquiditat han fet aflorar el conservadorisme i han ajornat també les aventures internacionals», diu. Per a Puig, és moment de recloure’s a l’empresa i reestructurar-se.
Per combatre aquesta reclusió i donar resposta a les que volen sortir però no tenen capacitat financera, la majoria d’organitzacions ha posat enguany en marxa iniciatives econòmiques. Amec ha negociat amb bancs perquè siguin més proactius en concessió de crèdits per a projectes internacionals; la Cambra de Tarragona dóna la possibilitat d’avançar el cost de participar en missions comercials; la de Barcelona i Pimec, per la seva banda, han tancat acords amb corporacions de crèdit i entitats com Cofides i Cesce per reduir el risc de les empreses exportadores.
Cervera fa un repàs de les darreres crisis i assegura que l’empresari català sempre ha sortit a l’exterior en moments d’alentiment i ha anat reeixint un model econòmic més obert. Aixó que explica que les vendes a l’exterior de Catalunya representin el 26,74% del total exportat per Espanya.
«Si no tinguéssim vendes a l’exterior, hauríem tancat»
Germans Boada. Eines de construcció
Germans Boada és una multinacional dedicada a la fabricació d’eines per a la construcció. Amb seu a Rubí i més de 300 persones en plantilla, fa anys que té presència a l’exterior, amb nou filials repartides entre Europa (set), la Xina i Estats Units, i diferents sucursals i oficines comercials a tot el món.
La sobtada paralització del sector de la construcció a Espanya, després d’anys de bonança, va fer que, l’any 2008, les vendes de Germans Boada al mercat espanyol caiguessin un 50%. Afortunadament, amb la suma de les vendes al mercat exterior, la companyia ha aconseguit que la facturació total només retrocedís un 14%. Josep Torrents, president de l’empresa, assegura: «Si no arribem a estar tan internacionalitzats, enguany hauríem tancat».
Torrents explica que fa un any i mig van dissenyar un pla estratègic per augmentar la seva presència i les vendes a l’exterior preveient l’alentiment del sector, però la caiguda del totxo ha estat tan cruenta i sobtada que no els ha donat temps a desplegar el pla i compensar més amb el mercat exterior del que ho han fet al 2008.
Germans Boada és una de les nombroses empreses catalanes que, davant aquest panorama, ha decidit avançar el pla estratègic i centrar-se en mercats emergents com el Brasil o Dubai. «Accelerem la implantació en els països on tenim més bones perspectives i deixem els que no en tenen tantes, tot i que ens temem que, si continua així a Espanya, ens haurem de reestructurar.»
Camises fetes a Viladecans i comercialitzades a tot el món
A&C Camiseros. Roba d’alta gamma
A&C Camiseros és una pime amb processos de producció gairebé artesanals i a penes amb quaranta persones en plantilla. Inicialment sembla un perfil d’empresa molt centrada en el mercat local, però no és el seu cas.
A&C Camiseros, fundada a Barcelona l’any 1930, va emprendre el vol de l’exportació fa un parell d’anys venent les seves camises a països com Estats Units, Mèxic, Suïssa, el Japó i el Regne Unit. L’any 2008, el 40% de la seva facturació ja va venir de les vendes a l’estranger.
Des d’un taller de Viladecans, l’empresa familiar fa camises de gamma alta. El preu mitjà d’una peça als EUA és d’uns 250 dòlars i les té a la venda en botigues tan exclusives com Nancy & Co. (Nova York), Button Down (Chicago) o England, a Caracas.
El gerent, Joan Arnau, que va veure com en les diferents crisis del sector tèxtil anaven desapareixent empreses ofegades per la competència internacional, va decidir aplicar-se una recepta doble: qualitat i internacionalització.
I les coses no li han anat malament, ja que les vendes a l’exterior han animat molt aquesta firma familiar de confecció de camises en un període de contracció del consum en el mercat espanyol.
L’any passat el va tancar amb un volum de negoci de dos milions d’euros, una xifra que representa un increment del 10% respecte a l’exercici anterior.
Créixer un 15% a l’estranger quan a casa es cau un 35%
Simón Holding. Material elèctric
El 2008, Simón Holding inaugurava parc industrial i edifici corporatiu a la Xina i desembarcava al difícil mercat italià mitjançant una aliança empresarial amb uns socis locals. Mentre l’activitat exterior del grup marcava noves fites en un procés d’obertura iniciat fa molts anys, el negoci a Espanya estava patint un dels daltabaixos més importants de la història de Simón, nascuda a Olot l’any 1916. Després d’anys de fort dinamisme a Espanya gràcies al cicle expansiu de la construcció, l’any passat les vendes de material elèctric van patir una caiguda de dimensions superiors a les del mateix sector del totxo, ja per ella mateixa molt severa. El canal de la distribució va aturar les vendes i va preferir afrontar la crisi amb l’estoc, de manera que les vendes de Simón a Espanya van caure un 35%. «El terratrèmol», com ho defineix el director general de Simón, Xavier Torra, ha estat més suportable per a la firma catalana gràcies a la seva dimensió internacional, que farà possible que els comptes del 2008 es tanquin en equilibri. La clau és que la facturació exterior del grup, que actualment significa el 35% del total (i la fita és que sigui del 50%), va créixer un 15% l’any passat.
Simón Holding té implantació en onze països de tot el món i presència en molts més. L’entrada en un nou mercat se sol fer de la mà d’un soci local i les plantes de producció a l’exterior són per satisfer la demanda d’aquests mercats.
Anna Pinter
|
|
13:54